RESPOSTA NO MENYS URGENT ENCARA

                                                                                          Steventon, Hampshire. 30 de setembre de 1816 

A l'atenció de Robert Peel, cap de la Policia Metropolitana de Londres.

d'ençà que vaig rebre la seua missiva que mentiria si diguera que em va deixar indiferent.

Abans de tot permeta comunicar-li que ens trobem tots bé de salut. La vida transcorre en una afable rutina. M'alce tard, desdejune en el saló petit i passe la resta del matí atenent a les múltiples ocupacions que comporta administrar una finca. Ai, Mister Peel, de vegades enyore dur la vida tranquil·la i sense preocupacions de qualsevol cosidora. Al migdia m'agrada fer una passejada vigorosa fins a les praderies i em deixe caure prop del bosc. M'encisa contemplar com la naturalesa va mutant el color dels arbres i va pintant-los de taronja, marró i roig. A la vesprada prenc el te a la biblioteca, sempre acompanyada de qualsevol visita i després de sopar encara dedique la vetlada a brodar, llegir o simplement delectar-me al piano.

M'afalaga que el cap de la Policia Metropolitana de Londres haja tingut en consideració a una provinciana com jo per a resoldre aquest trenca-closques que em planteja. Fins a la nostra finca arriben els ecos dels actes d'eixe tal Ned Ludd que s'ha convertit per al poble com una espècie de Robin Hood modern.

Abans d'acceptar però, m'agradaria plantejar-li les meues condicions:

-Necessite que em permeta comunicar, sempre des de la confidencialitat que requereix aquest assumpte, a les ments més preclares de la nació perquè hom diu que dos caps pensen millor que un. Necessitem enfocar-ho des de diverses perspectives i conec advocats, poetes, banquers, pastors presbiterians i fins i tot obrers de fàbrica que no dubtaran a ajudar-nos. 

-En el cas que em comenta hi ha molts punts foscos que detallaré més avant en una altra missiva. De moment li puc avançar que cal abordar cadascun dels punts de manera separada, com si foren les diferents trames que componen un tapís. Només quan cada peça haja estat ben definida, podrem unir-les totes per a vore la imatge. 

-També crec que per a estimular l'acció conjunta, cada misteri resolt que ens aprope a llançar llum sobre l'enigma de l'assassinat de Míster Whigsby ha d'anar acompanyat d'una recompensa. El nostre enemic no és el temps, contra ell no podem fer res. Hem d'abatre la desídia que s'apodera dels nostres cors i adorm els nostres sentits.  

-Fins i tot, i permeta'm banalitzar un acte tan trist, podríem crear un clima de sana competència entre els diferents participants a fi que els resulte estimulant. Jo oferiria la meua finca per al desenvolupament de les perquisicions. 

Si li són grates aquestes condicions, podem començar aviat a investigar.

Sense cap altre particular més, sempre seua,

Jane Austen, 

una humil escriptora que pot salvar-li el cap a un alt oficial.