UN CAVALLER EN AJUT DE LA SEUA DAMA

                                                                                    Algun lloc d'Europa, 4 d'octubre de 1816

 Estimada amiga Jane, 

llegir les seues lletres és com un matí assolellat de primavera que em nega el cor amb tant de joia i felicitat. Res més em vindria de gust ara que passar una temporada en la seua finca i ajudar-la en això que du entre mans. Resoldre un assassinat? Em pareix realment deliciós. Malauradament partisc cap a Itàlia, la vella Anglaterra m'ompli de fastic, jo necessite la calor de la Mediterrània, eixamorar-me amb l'art i el geni dels italians, enamorar-me i des d'allà, qui sap? Grècia, Istanbul. No em pertany a mi ara decidir el meu destí. Tanmateix com que no vull deixar-la en l'estacada, m'atreviré a recomanar-li el contacte d'una bona parella d'amics, els Shelley. Els he conegut este estiu a Suïssa, hem passat un temps adorable a la vora del llac de Ginebra. L'oratge? Horrible, com si la mateixa Anglaterra s'hi haguera traslladat. Però ho hem passat molt bé contant-nos històries. Per cert, el meu amic Pollidori li envia salutacions i es postra als seus peus. Escriga als Shelley, especialment a Mary, estic convençut que trobarà en ella un esperit digne de la seua altura, Jane. 

M'acomiade amb un últim consell. Els àrabs diuen que el tresor millor amagat és aquell que és a la vista de tothom. 

I encara més, una màxima més pròpia dels nostres tribunals rancis: Qui prodest?

Sempre seu,

George Gordon Byron.